Ja està. Tot s’acaba i tot torna a començar i aquí em trobo a primera hora del matí al tren cap a la Feina!!!. Com que tot torna, tornem als retards del tren. Per no perdre la costum, ja sortim amb 10 minuts de retard... però s’ha de ser positiu i buscar la part bona de les coses...
Vaja, fa estona que penso i no en trobo cap...Potser retrobar-me amb els pantalons llargs, camisa, jaqueta, corbata, rellotge...NO!!! amb lo còmode que son les bermudes, xancles, samarretes i sense haver de mirar el rellotge...etc..., potser tornar a la ciutat i gaudir de la contaminació, l’estrès, les presses, les aglomeracions...tampoc,oi?
Veure als companys de feina...bé, alguns si que tinc ganes de tornar a veure’ls, però podria esperar més dies...
En fi, no en tinc més remei que tornar. Potser que no em queixi ja que, tal com tenim el tema de la crisi, el que te feina té un tresor a conservar... i per molts anys, encara que em pesi...
Fins que no em toqui la primitiva...i ja jugo,ja...però de moment, A CURRAR!!!
Vaja, fa estona que penso i no en trobo cap...Potser retrobar-me amb els pantalons llargs, camisa, jaqueta, corbata, rellotge...NO!!! amb lo còmode que son les bermudes, xancles, samarretes i sense haver de mirar el rellotge...etc..., potser tornar a la ciutat i gaudir de la contaminació, l’estrès, les presses, les aglomeracions...tampoc,oi?
Veure als companys de feina...bé, alguns si que tinc ganes de tornar a veure’ls, però podria esperar més dies...
En fi, no en tinc més remei que tornar. Potser que no em queixi ja que, tal com tenim el tema de la crisi, el que te feina té un tresor a conservar... i per molts anys, encara que em pesi...
Fins que no em toqui la primitiva...i ja jugo,ja...però de moment, A CURRAR!!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada