divendres, 31 de desembre del 2010

Se ha colado un Negro en la Blanca Sociedad...

Una de les cançons que més recordo de la meva joventut, Ligia Helena de l’Orquestra Platería, dona títol a aquest post. M’ha vingut al cap al veure que el nou President de la Generalitat (GUAPO!!! Gràcies!!!) ha format un govern amb un socialista que, segons diu ell, ha hagut de “trencar” el carnet socialista per que li han demanat, no pas per que ho volgués...

Segons diu el President, el nou govern està format per els “millors” (un Govern de Guapos!!!Gràcies!!!)i això vol dir fer coses com la de “colar” un sociata, un parell sense carnet convergent i també ha donat protagonisme a Unió, amb un parell de càrrecs de pes i curiosament, en mans de Dones (Llei d’Igualtat?)...També diu que ha “aprimat” les conselleries, coses de la maleïda Crisi, ajuntant diverses entre elles...

Bé, haurem de veure com s’ho fan per treure’ns del Gran Problema de la Crisi. Ahir en el discurs deia que entre tots ens hem d’ajudar i ser solidaris... Guau!!!, Bones intencions...però com diu l’acudit “Que hay alguién más...”, ja que espero que pensin ràpid mesures valentes i que ens ajudin de veritat...

De moment, tot s’apuja amb el nou any i sempre acaben guanyant els mateixos...Elèctriques, autopistes, transports, Farmacèutiques!!!... Potser aquestes empreses que tenen beneficis importants, podrien fer cas del President i començar a ser solidaris amb el Poble... i no apujar-ho tant tot!!!.

Per cert, que no se’m oblidi, el nou Govern és una mica centralista...no? Tant sols hi ha un Conseller (Agricultura) de Comarques llunyanes a la Capital... i ens queixem de Madrid!!!

En fi, no vull parlar de l’any que se’n va, ja que no ha estat massa bo...desgràcies climatològiques, la crisi que no se’n va... Tant sols espero que el 2011 vingui ple de Salut, peles, Pau i Amor per a tots... siguin convergents o no... :)

Bon Any Nou per a Tothom!!!

Salut, Jaume

dilluns, 13 de desembre del 2010

Tango, Charlie...Caca

Caquetes deuen ser el que tenen alguns controladors al trobar-se amb una pistola apuntant-los al nas per que facin la seva feina...

A veure, em sembla indefensable el que han fet els controladors, un xantatge amb persones que no en tenen cap culpa i paralitzant un país per les seves reclamacions.

Diuen que ha estat un esclat per culpa de les últimes mesures adoptades per el govern el divendres passat. No tinc per que tenir dubtes, però l’actuació que han fet, fa que tots els arguments perdin la poca força quer tenien i tinguin un efecte totalment contrari al desitjat. No es pot apretar el coll dels innocents per perjudicar als poderosos...això ho fan els covards.

El Govern es lloa ell mateix per la ràpida actuació que ha tingut per “arreglar” la situació. Preocupant que la solució sigui una entrada militar amb tocs dictatorials i tercermundistes...però el caos creat per uns pocs, ha fet que la gent vegi bé l’actuació de la força i la porra...espero per el bé de tots que això sigui una excepció i que no es torni una forma fàcil de resoldre els temes...

Ara veurem com avancen les negociacions, però ara ja parlen que el personal de terra dels aeroports volen fer vaga per les privatitzacions, etc... Em sembla que encara patirem més...potser agafar el tren o ,millor, quedar-se a casa que a fora fa molt fred...

I potser més que en farà...Espero no haver de escalfar-nos a hòsties!!!

Salut, Jaume

dimarts, 7 de desembre del 2010

Qualsevol nit pot sortir el Sol

Com deia en Sisa, Qualsevol nit pot sortir el Sol, i aquella nit, van sortir onze estels per il·luminar-nos a tots els que tenim el cor blaugrana i a tots aquells a qui els hi agrada el bon futbol… (carai, que poètic, m’estic fent gran…)

Volia fer aquesta reflex-i-o després del següent partit dels dos equips, Barça i Madrid. Més que res per que l’eufòria després del fabulós 5-0 no em portes a dir més bajanades de les habituals...

Vaig esperar, ja que no en sabia que podia passar després. Digueu-me caga-dubtes, però jo tinc una edat que fa que encara vegi l’altre Barça en el que les il·lusions i l’alegria durava tant poquet... Ara no, aquest equip sembla molt superior a qualsevol i aquests jugadors continuen demostrant una humilitat i ganes de agradar i de guanyar fora de tot dubte... i un meravellós exemple per els més petits i, tant de bo per els grans, que falta ens faria de “llegir” aquesta manera d’entendre les coses que té en Pep per aplicar-les al dia a dia...quantes coses segurament canviarien...

Ara, acaben d’escollir tres d’aquests “estels” per ser un d’ells el millor jugador del món... tots tres s’ho mereixen, o més ben dit, tot l’equip amb els tècnics inclosos.

Del partit de la següent jornada, només dir que tot igual...petites “putadetes” al Barça a veure si es cansen amb tantes voltes i es desconcentren... i el Madrid com sempre, sense jugar però fent el seu paper...

Per cert, l’home tranquil (en Pep) ja comença a escalfar-se i potser aviat començarà a dir en veu alta coses que tothom pensa però que ningú vol dir per no “molestar”...No val la pena, Pep. Segueix amb el posat tranquil i argumenta les coses. Així encara es posen més nerviosos, ja que no tenen cap argument...

Un altre cosa: va haver-hi eleccions?. Em sembla que si i em sembla que per alguns van ser Ereccions... i per d’altres... més val no parlar.

En fi, no em vull distreure del tema... Visca el Barça!!!!

Salut, Jaume

dilluns, 15 de novembre del 2010

Benvinguts al Circ!!!

Ja ha començat...El Circ electoral. Tal com presentava “El Periódico” a la seva portada del passat dia d’inici de la campanya, ja ha començat i tots volen fer el seu número estel·lar on el “més difícil encara” sigui el més espectacular i capti l’atenció dels “desencantats”...

Prou, que jo vull parlar del Circ en majúscules, el Circ de veritat... Artistes reals que ,aquest si, fan que la gent quedi amb la boca oberta d’admiració i et treuen un somriure amagat per les preocupacions del dia a dia...

Fa uns dies, vaig anar a veure amb la família el Circ Raluy a Girona. Impressionant!!! Un circ de veritat, un circ sense animals (no en sóc partidari, ja ho sabeu), artistes d’arreu i un tipus de circ proper i amb “Àngel”, amb un format tipus principis del segle XX i unes instal·lacions properes i que fan que et fiquis dins de l’espectacle...bé tant a dins que em van fer sortir a fer el Pallasso!!!.

Certament molt recomanable per totes les edats, ja que els nens queden amb la boca oberta i molt contents i els grans...tornem a ser nens per una estona...

Una bona medicina per prevenir i curar els mals que tenim tant a prop i deixar-los per una estona...

Per cert, com els Pallassos del Raluy ja tenen una edat...el Lluisset déu tenir cap els setanta...poden contractar a alguns polítics que si que fan riure de debò...

En fi, The show must go on...

Salut, Jaume

dijous, 28 d’octubre del 2010

"Bons" i Dolents

Continuo sense entendre res... sincerament, el que puc entendre d’economia i finances es queda en l’estalvi personal i poca inversió...

Aquesta reflex-i-o ve dels famosos Bons emesos per la Generalitat amb un interès fora de lo normal...que no et dona ningú i que jo no entenc com ens ho pot donar un govern que diuen que ho ha de fer per pagar sous...

A veure: 2+2= 4, no? Si no es així que m’ho diguin que això al menys ho tenia clar. .. I ara estic començant a ensenyar a la meva filla el que jo sé...

Doncs bé, sembla que amb el “bons” això surt de lògica... si la Generalitat no te diners per pagar els sous, com vol donar un interès tant alt? Diuen els entesos que ho faran emeten més deute...i a engreixar el pollastre!!! Qui ho acabarà pagant?.

Bé, no em preocupo...tampoc tinc diners que invertir com els nostres polítics.... Ja,Ja,Ja... com diu el del APM: Ho haveu vist? La Mare que els va parir!!!

No surt en Durán, la Sánchez-Camacho, el Puigcercós,etc... dient que tenen de pagar l’hipoteca i que no tenen ni 1000€ per invertir? Com deia en Pujol: Qui s’han cregut que som? Imbècils, tontos,incults,etc...?

Si no els agraden els bons que ens diguin el motiu però que no ens vulguin fer tragar “carros” que no se’ls creu ningú. Això n’és una petita mostra del nivell polític que tenim en aquets país...i encara volen que els votem...Si, a veure si els “botem”...

Ja sabeu qui són els Bons i els dolents? Jo només veig els dolents...

Salut, Jaume

dissabte, 9 d’octubre del 2010

CorreToros

No tenen vergonya... i encara diuen que ens tenen mania!!! Amb aquesta classe política no podem anar enlloc... De veritat, cada cop estic més decepcionat de la “gent” que diu que ens representa i que ens ha de “guiar”...

Un exemple més de la forma d’actuar d’aquesta gent i que en el meu cas, ja omple el got de la paciència, és el tema dels correbous. D’entrada aviso: estic en contra de qualsevol maltractament animal, vegetal i humà i per aquest motiu vaig signar a favor d’abolir les curses de braus i, a la vegada, la meva signatura anava també per evitar qualsevol maltractament, físic o psíquic dels animals... doncs bé, pensava que aquesta idea era la de la gent que em representava i volia fer això de veritat... i ara em trobo que els correbous són la nostra festa “nacional”...

A l’agost, quan es va aprovar l’abolició de les curses de braus, jo em trobava amb uns amics sevillans per la costa brava. Ells no hi estaven gens d’acord, per ells el toreo és un art, el Toro viu molt bé,etc... i em deien que ho fèiem per que era una festa espanyola... Jo els hi argumentava que no era així, que la gent que volíem que no es matessin animals no enteníem de nacionalitats. Aleshores, em van dir: “Ya vereis como los correbous no los tocais!!!” Jo aquí vaig tornar a argumentar el que deia abans, que també s’havien de deixar de fer i que , naturalment, era el proper pas... Que Innocent!!! Sabent amb qui ens juguem els quartos, més val que hagués callat...

Ara no se que dir quan parlo amb ells, ja que em diuen allò tan odiós i que a ningú li agrada sentir: Ya te lo dije...encima os quejais!!! Teneis más dinero que nadie a costa nuestra... i no els hi farem entendre mai i menys amb els polítics actuals!!!

No se, però ara venen eleccions i, sincerament, crec que acabaré votant en blanc, ja que no trobo res del que fiar-me... i té collons!!! Voler votar i no poder fer-ho!!!

Per cert, encara sóc un català emprenyat... encara que no se amb qui m’haig d’emprenyar més....

Salut, Jaume

dimarts, 21 de setembre del 2010

Cançons de la nostra vida

Diuen que tothom té una cançó a la seva vida, que el representa i que li porta records inoblidables.

Jo no se trobar una única cançó que em representi, ja que en tinc moltes que em porten bons records i, algunes, records no tant bons. El que si que os puc dir, es que després de molt de temps, he trobat la cançó que podria “representar” al Pare: “It’s a long way to Tipperary”.

Aquesta cançó, és una marxa militar de les tropes aliades utilitzada a la segona guerra mundial. El Pare ens la cantava sovint, amb el seu propi accent anglès, i sobretot recordo quan li cantava a les meves nebodes,de ben petites, com a cançó de bressol...

Encara em sembla veure la seva cara i entonació amb l’acabament de la cançó: My heart!!!! O al menys això semblava que volia dir...(que no ho diu...)

El Pare, com qualsevol altre persona que viu en primera persona una Guerra, va quedar marcat per la mateixa...Va lluitar al bàndol perdedor, va fer tres anys de servei, va perdre un Germà més jove que ell... en fi, motius suficients per que els teus records es quedin “aturats” en una època certament difícil...per això, potser la seva cançó és aquesta que canten les tropes aliades...i que el transportava a un altre lloc.

En fi, quan la he trobat per internet, la quantitat de records i moments viscuts ha estat tant gran, que ha fet que recordi, encara més, la figura del Pare que amb la seva imatge i forma de ser, ha fet que tingui respecte per tothom i que, quan penso amb ell, em torni una mica més just i tolerant.

My Heart!!!

Salut, Jaume

dilluns, 30 d’agost del 2010

Cinema Familiar

Ahir vaig anar al cine...aquesta frase que pot ser la mar de normal, en el meu cas no ho es. Feia 8 mesos que no hi anava(per nadals), ja que prefereixo altres coses que ens agraden mes. També he de dir que les pel·lícules que he vist en els últims anys (al cinema, eh) es infantil, ja que un altre dels motius del tema es que, si vull anar al cinema, es amb la meva filla.... i te 7 anys.

Doncs be, aixo no treu que ahir em vaig divertir força i que varem viure noves experiències. Varem anar a veure Toy Story 3 en 3D. Una pel·lícula molt recomanable per nens...crec que a partir d'uns 6 anys i per la resta d'edats....molt be. Per els adults, els pares sofridors que ens ho traguem tot, la pel·lícula es molt distreta i amb tocs d'humor i referencies a altres pel·lícules molt interessants.

Un altre tema es el 3D. Em va sorprendre i agradar ja que et trobes com dins de la peli. L'altre que havia vist era una de sang i fetge i fa gairebé 30 anys!!!. El que hem sembla abusiu es el preu...10 euros(m'imagino el Nuñez de Krakovia desmaiat al terra...jo vaig estar a punt...).

En definitiva, si has d'anar amb els nens...que sigui Toy story, que la propera que em toca es Campanilla i em sembla que no serà tant interessant... O si?

Salut, Jaume

dimarts, 24 d’agost del 2010

Sant tornem-hi

Tornem a treballar després del merescut descans i ...res no canvia. Enseguida agafes el ritme i sembla que els dies d’esbarjo queden lluny,molt lluny...


Una de les coses que et fa tornar a la realitat amb rapidesa son els nostres amics de RENFE (sembla que hi tingui una obsessió, però és que s’ho mereixen...). Com usuari habitual, pateixo les seves mancances i sembla que el tema no s’arreglarà mai.


També torna el meu amic Murphy que sembla que amb la RENFE ha trobat un dels seus millors aliats. Avui, que tinc pressa per arribar a l’hora a l’oficina, ja que hi ha una reunió important....retard de “un mínim de 10 minuts” per “causas ajenas a RENFE”,.Que catxondos..."Bona excusa té el malalt que quan pixa diu que sua"...


Bé, per ser positius, com a mínim ens han avisat... quan ja portàvem 15 minuts de retard!!!


Espero que siguin comprensius amb la meva creu ferroviària i el meu retard no tingui conseqüències...ja que si les té, ja puc anar reclamant al “Maestro Armero”...


Salut, Jaume



dilluns, 5 de juliol del 2010

Es podia evitar?

Ara que ja han passat uns quants dies de la tragèdia de Castelldefels, volia opinar sobre el tema , com usuari de renfe...

No crec que es pogués evitar, però potser si minimitzar l’ impacte. Es a dir, crec que amb algunes mesures de prevenció, es podria haver evitat... vagi per endavant, que la culpa de tot va ser de l’ imprudència de la gent, però tots som éssers humans i repetim sempre els mateixos errors... ( a hores d’ara segur que hi ha gent creuant la via per on no ha de fer-ho...).

Mesures com exemple, haver parat el tren a poc d’arribar a l’estació per deixar passar el tren d’alta velocitat... això ho fan sovint en llocs on la via es més estreta...evites el perill... Reforçar la vigilància sabent que són dates especials amb molta afluència i obrir el pont...

Potser algú diu que a “toro pasao” és fàcil i que m’ho invento... potser si, però com usuari de renfe MD ( que vol dir Media Distancia, no mucha desgácia) ara os parlaré del que jo veig cada dia, abans no hi hagi una desgràcia.

A l’estació de Caldes de Malavella (on agafo el tren) no tenim per passar la via, ni pas elevat ni soterrat...si vas cap a Barcelona (la majoria) has de creuar la via per ella mateixa amb unes peces de goma que es van posar fa anys i que quan plou...rellisquen...

Més: el tren que jo agafo passa ( es un dir..) a les 7,20h del matí. Bé, doncs cap un quart l’ anuncien per megafonia i aleshores passa un Alvia ( un d’aquest de l’accident que va a tota llet i no para) sense cap avis...això si, tocant el “pito” vàries vegades. Els que agafem el tren cada dia, ja ho sabem, però més d’una vegada hi ha gent que no ho sap, es pensa que el tren MD i creua la via corrents...per el pas correcte, però si rellisquen...

Amb aquest dos exemples crec que tenim prou, però puc continuar i reclamar més millores,no? L’andana, per exemple, no està reformada i quan arriba el MD, hi ha portes d’ accés per minusvàlids, cotxets de bebè, bicis, etc...que queden a on no hi ha andana i l’alçada es de més de 50 cm...per pujar o baixar... pa habernos matao!!!

Un altre de bona: a la via 2 direcció Barcelona, la zona coberta es petita i , a sobre, està coberta per un sostre d’ Uralita!!! Creia que això ja s’ havia tret de tota arreu...

En fi, espero que haguem aprés que s’ha de creuar per on toca i si on toca és perillós, mira de fer-ho amb molta cura...

Per cert, per no variar, avui retard d’un quart d’hora...hi ha coses que no canviaran mai...

Salut, Jaume

dimecres, 2 de juny del 2010

Estranyes sensacions

Avui, com sempre (en dia laboral) he agafat el cotxe a les 7 del matí per anar a treballar. Obro les portes del pàrquing, com sempre, i surto....endollo la ràdio, com sempre, i sorpresa!!! com mai, les ràdios en català no funcionen!!!. No va el RAC1, Catalunya Ràdio, Catalunya informació... No pot ser!!! en canvi, la SER i el Francino anar parlant...

Que passa!!! avui que, no com sempre, baixo a Barcelona amb cotxe i m'agrada escoltar en Baste explicant el que passa i ens passarà... no funciona!!!

Es potser un complot contra la llengua? Un cop d'estat del nacionalisme espanyol?... Deixo de desbarrar i em poso un cd mp3 amb música relaxant (estava una mica nerviós...no entenc que passa...).

Vaig fent el meu camí i quan entro a Barcelona, provo i Miracle!!! funciona... No serà que a Girona tot va malament?

Sort que en Baste em treu de dubtes (o encara em genera més) i ens explica que, per temes de manteniment!!!, estant treballant amb els repetidors i no arriba el senyal...curiós, oi? Fer un manteniment en una de les hores que més gent escolta la ràdio...

En fi, han passat per sobre del tema i, com que ja arribo a la feina, haig d'apagar i començar a pensar en coses més aburrides...

A treballar i encara gràcies...

Salut, Jaume

dimarts, 4 de maig del 2010

Que està passant?

Ni els millors guionistes de les pel·lícules catastròfiques podrien imaginar-se un guió com el real...


Per una banda tenim el tema meteorològic nevades anormals que col·lapsen un país, núvols de cendra que impedeixen els vols amb un caos aeri impressionant, canvis de temps que passes del ventall a la bufanda, pluges torrencials que eliminen muntanyes, petroli que es menja els fruits del mar i ocupen kilòmetres de costa... i podria continuar sense parar...per desgràcia. Sembla, com diuen alguns, que la Terra ens està donant continus avisos per que ens en adonem d’una vegada que Ella és més forta que nosaltres i ens pot enviar a “norris” (quina expressió més rara). Pot ser seria bo que pensem a agafar com a nostre i seriosament el tema ecològic i de la natura...


I per altre banda, la CRISI...torna la trompa al xic (com diuen els valencians). Sembla que no ens en sortim... i que encara pot ser pitjor. El mirall Grec ens fa tremolar a tots, ja que sembla que hi alguns interessats a que hi caiguem de peus i prenem mesures anti populars i d’altres que sembla que no volen veure la realitat. Certament, seria necessari, apart de grans mesures consensuades, un equip de treball que ens digués la veritat del que està passant i que no comencin com el tema de la Grip A, que amb tanta cagarel·la es va gastar una quantitat de diners que ara ens faran falta...


Jo no en se la realitat, però per una banda veig certs “brots verds” i per altre entro en una profund temor...crec que la desinformació i la falta de “coll__s” per fer alguna cosa clara ens pot portar a empitjorar les coses... També el que emprenya és que per interessos polítics no facin res i que en alguns casos els empresaris aprofiten per “netejar”...sense tornar a parlar de la corrupció...


En fi, com diu una coneguda que va passar la postguerra: “mientras tengas un techo y un plato"...Es maco tenir un tot terreny a la porta ( per si torna a nevar...)encara que arribem a no poder pagar la benzina...


Salut i Sort, que falta ens farà


Jaume

dijous, 18 de març del 2010

Tothom té la seva Història...

Ja ha passat...gairebé per a tothom...encara que segur que encara hi ha gent patint...


Tal com he començat, es pot pensar que parlo d’una guerra,catàstrofe,etc... doncs si, parlo de les incidències (per dir-ho de forma suau) que hem patit amb la nevada del 9 de març.


Avui fa gairebé 10 dies de la fatídica nevada, i encara trobo gent que en parla i explica com la va viure... la gent amb la que parlo són residents a Barcelona i rodalies i les seves “incidències” no van més enllà del dia de la nevada... 6 hores per arribar a casa, caravanes,etc...


Jo no. Quan jo parlo, explico el meu cas que, encara no va ser tant greu com d’altres que conec...”només” vaig estar tres dies sense llum i d’aquests un d’ells també sense aigua i telèfon...


A les comarques del Gironès hem estat patint la incompetència i la deixadesa dels FecsaEndesos i del Govern del País... no se que em fa més mal... Si uns Prepotens propietaris del teu benestar que per culpa de no invertir i fer “usura” et poden deixar sense capacitat de fer res...ja que l’estat del benestar i de la modernitat demana que tot vagi “connectat”...o d’uns Dirigents incapaços de reaccionar,actuar i dirigir una “estat d’excepció”.


Ara el que cal es que reaccionin tots de veritat, que reparin les línees i les reforcin i ,sobretot, neteja dels boscos per que tinguem un estiu “tranquil”.


En situacions com aquestes es quan t’adones que has de valorar el que tens i que val la pena cuidar-se un mateix...ja que si esperes que algú et tregui les castanyes del foc...o de la neu ho tens clar...


Això si, ara estem preparats per una propera cagada, vull dir nevada...tinc butà,espelmes,piles,cadenes,pala, etc...el sol fet de tenir tot això ja em deixa més tranquil, ja que com que si torna a passar, ningú m’ajudarà com a mínim jo estaré preparat...


Certament, a una setmana vista d’estar sense llum,sense que ningú informi ni doni cap explicació i patint per quan pot durar, l’emprenyament s’ha reduït a aquestes quatre ratlles...


En fi, espero que no es torni a repetir i que els hi pugui explicar als meus nets...com m’explicaven els meus pares la nevada del 62...


Salut, Jaume