Avui trobo al diari El Punt, un article dels problemes de retards que varen patir ahir els usuaris de Renfe de la línia C2... la que jo agafo quasi cada dia i que he patit també els retards i d'altres problemes importants, com la falta d'aire condicionat. Encara m'espanta més veure que el tren que agafo sovint de tornada cap a casa, cap a les sis del vespre, va patir retards de TRES hores... per fer un trajecte que dura aproximadament una hora i quart...
Aquest problemes s'agreugen molt més, ja que no sembla fàcil que hi trobin sol.lució ( acaben de canviar la mare de totes les culpes, la Vella Catenària, per lo que s'han quedat sense excuses) i el que més emprenya, que n'és que no saps com queixar-te, a qui fer arribar la queixa i si serveix per res... Jo tenia un antic cap a la feina, que deia que no hi ha que preocupar-se per els problemes: si es poden sol.lucionar, no hi ha problema i si no... de que et preocupes?
Doncs sí, em preocupo. Tinc una sensació d'impotència envers RENFE, ja que no sé que fer i com queixar-me. Per la falta de temps, un no pot dedicar-hi hores a reclamacions i buscar a qui reclamar, ja que sap del cert que tot va un sac sense fons... Des de Girona, hi ha una plataforma que ha fet algunes accions ( amb algunes no hi estic d'acord...peró al menys fan alguna cosa), peró sembla que el que han aconseguit són avenços molt petits...
No en sé la sol.lució ni si en té, però com a mínim encara em queda el dret a queixar-me...
Qui no es consola és per que no vol...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada