divendres, 26 de febrer del 2010

Mil.lenium I

Per fí!!! Ja he llegit el “Best –Seller” de la temporada “L’Home que no estimava les dones” de Stieg Larsson...el primer de la saga Mil.lenium.


Ho confesso, no m’acaben d’agradar els anomenats “Best-Sellers” ja que segurament la fama adquirida és per un interès editorial i molts cops es pot fer servir l’expressió “me l’imaginava més gran”... com deien els de Dagoll Dagom a Oh! Europa...


En aquest cas, he llegit el llibre per dos motius: me el van regalar (i crec que seria una falta de respecte no llegir-lo i per curiositat, a veure si és tant bo...)


Conclusions: si no és per els dos motius anteriors, hagués deixat el llibre un cop llegides les 150 primeres planes...per mi, és una mica carregós i amb els noms en suec,.encara més. A partir de aleshores es força interessant com es va desenvol.lupant com a novel·la negra... encara que haig de confessar que jo que he llegit un munt de novel·les de Agatha Cristhie hi ha coses que es veuen de lluny... (Nota: si no has llegit el llibre no segueixis, ja que vaig a descobrir coses de la novel·la...). Per exemple, els nº que creuen que són telèfons, enseguida vaig veure que tenien relació amb la Bíblia ( es bastant recurrent en assassinats múltiples), la possibilitat de que la víctima estigués viva...també i la relació de l’assassí/ns amb l’empresa i llocs ón es cometen els crims...etc..(hi encara em deixo alguna cosa).


Crec que si féssim una gràfica podria ser com una U al revés...ja que quan resolen el cas... perd un altre cop una mica l’interés.


En fi, no puc dir que no m’hagi agradat...però tanta cagarel·la!!!. Em quedo amb els meus autors de sempre: Ferran Torrent, Baulenas,Monzó, Grisham...


Ara continuaré el llibre de Amy Tan ( La filla del Curandero) amb tocs autobiogràfics ... no te ni la meitat de la fama, però m’agrada...fins que em regalin el segon de la saga Mil.lenium...


Postdata: Moltes gràcies a qui em va regalar el llibre...un bon regal!!!


Salut, Jaume

dijous, 11 de febrer del 2010

Fenòmens Paranormals

Sempre m’han sorprès les històries fantàstiques i sobrenaturals que expliquen...


M’agraden ja que la majoria d’elles no s’aguanta per enlloc i es veu el llautó ràpidament, encara que hi ha cops que em fan dubtar o que no hi trobo l’explicació racional...


Doncs bé, avui tinc una història d’aquestes... Veureu, setmanalment faig la primitiva, ben expressat : jugo a la loteria primitiva...


Sempre poso els mateixos números, que corresponen a dates especials a la família (aniversaris,etc..) i cada diumenge el ritual: mirar a la pàgina de Onlae els números i una de cada cent? em toca alguna cosa..., com a màxim tres...


Aquí comença la paranormalitat... arrenco la pàgina de Onlae (va molt ràpid tot i ser diumenge tarda...) i apareixen els números del sorteig de dissabte. D’entrada ja veig que els tres primers són els meus!!! Ja tinc 8€!!!. Dels altres tres ni un... content, agafo la butlleta, la acarono, la miro i Sorpresa!!! Per un motiu “paranormal” (per no dir IDIOTA) vaig canviar el primer número... sempre poso 1 i aquest cop havia posat 2... per lo que els meus 8€ van volar com un fantasma tot rient del meu destí...continuar jugant sense perdre l’esperança.


Com que un és força positiu i vol pensar que tot anirà millor, vaig pensar que millor que només siguin tres els encertats...que si per culpa dels paranormals encerto els sis... (i escric 5) m’en vaig a buscar el Chupacabras...


Si tenim Salut i Feina, la resta ja pot ser “Paranormal”...


Salut, Jaume