divendres, 31 de desembre de 2010

Se ha colado un Negro en la Blanca Sociedad...

Una de les cançons que més recordo de la meva joventut, Ligia Helena de l’Orquestra Platería, dona títol a aquest post. M’ha vingut al cap al veure que el nou President de la Generalitat (GUAPO!!! Gràcies!!!) ha format un govern amb un socialista que, segons diu ell, ha hagut de “trencar” el carnet socialista per que li han demanat, no pas per que ho volgués...

Segons diu el President, el nou govern està format per els “millors” (un Govern de Guapos!!!Gràcies!!!)i això vol dir fer coses com la de “colar” un sociata, un parell sense carnet convergent i també ha donat protagonisme a Unió, amb un parell de càrrecs de pes i curiosament, en mans de Dones (Llei d’Igualtat?)...També diu que ha “aprimat” les conselleries, coses de la maleïda Crisi, ajuntant diverses entre elles...

Bé, haurem de veure com s’ho fan per treure’ns del Gran Problema de la Crisi. Ahir en el discurs deia que entre tots ens hem d’ajudar i ser solidaris... Guau!!!, Bones intencions...però com diu l’acudit “Que hay alguién más...”, ja que espero que pensin ràpid mesures valentes i que ens ajudin de veritat...

De moment, tot s’apuja amb el nou any i sempre acaben guanyant els mateixos...Elèctriques, autopistes, transports, Farmacèutiques!!!... Potser aquestes empreses que tenen beneficis importants, podrien fer cas del President i començar a ser solidaris amb el Poble... i no apujar-ho tant tot!!!.

Per cert, que no se’m oblidi, el nou Govern és una mica centralista...no? Tant sols hi ha un Conseller (Agricultura) de Comarques llunyanes a la Capital... i ens queixem de Madrid!!!

En fi, no vull parlar de l’any que se’n va, ja que no ha estat massa bo...desgràcies climatològiques, la crisi que no se’n va... Tant sols espero que el 2011 vingui ple de Salut, peles, Pau i Amor per a tots... siguin convergents o no... :)

Bon Any Nou per a Tothom!!!

Salut, Jaume

dilluns, 13 de desembre de 2010

Tango, Charlie...Caca

Caquetes deuen ser el que tenen alguns controladors al trobar-se amb una pistola apuntant-los al nas per que facin la seva feina...

A veure, em sembla indefensable el que han fet els controladors, un xantatge amb persones que no en tenen cap culpa i paralitzant un país per les seves reclamacions.

Diuen que ha estat un esclat per culpa de les últimes mesures adoptades per el govern el divendres passat. No tinc per que tenir dubtes, però l’actuació que han fet, fa que tots els arguments perdin la poca força quer tenien i tinguin un efecte totalment contrari al desitjat. No es pot apretar el coll dels innocents per perjudicar als poderosos...això ho fan els covards.

El Govern es lloa ell mateix per la ràpida actuació que ha tingut per “arreglar” la situació. Preocupant que la solució sigui una entrada militar amb tocs dictatorials i tercermundistes...però el caos creat per uns pocs, ha fet que la gent vegi bé l’actuació de la força i la porra...espero per el bé de tots que això sigui una excepció i que no es torni una forma fàcil de resoldre els temes...

Ara veurem com avancen les negociacions, però ara ja parlen que el personal de terra dels aeroports volen fer vaga per les privatitzacions, etc... Em sembla que encara patirem més...potser agafar el tren o ,millor, quedar-se a casa que a fora fa molt fred...

I potser més que en farà...Espero no haver de escalfar-nos a hòsties!!!

Salut, Jaume

dimarts, 7 de desembre de 2010

Qualsevol nit pot sortir el Sol

Com deia en Sisa, Qualsevol nit pot sortir el Sol, i aquella nit, van sortir onze estels per il·luminar-nos a tots els que tenim el cor blaugrana i a tots aquells a qui els hi agrada el bon futbol… (carai, que poètic, m’estic fent gran…)

Volia fer aquesta reflex-i-o després del següent partit dels dos equips, Barça i Madrid. Més que res per que l’eufòria després del fabulós 5-0 no em portes a dir més bajanades de les habituals...

Vaig esperar, ja que no en sabia que podia passar després. Digueu-me caga-dubtes, però jo tinc una edat que fa que encara vegi l’altre Barça en el que les il·lusions i l’alegria durava tant poquet... Ara no, aquest equip sembla molt superior a qualsevol i aquests jugadors continuen demostrant una humilitat i ganes de agradar i de guanyar fora de tot dubte... i un meravellós exemple per els més petits i, tant de bo per els grans, que falta ens faria de “llegir” aquesta manera d’entendre les coses que té en Pep per aplicar-les al dia a dia...quantes coses segurament canviarien...

Ara, acaben d’escollir tres d’aquests “estels” per ser un d’ells el millor jugador del món... tots tres s’ho mereixen, o més ben dit, tot l’equip amb els tècnics inclosos.

Del partit de la següent jornada, només dir que tot igual...petites “putadetes” al Barça a veure si es cansen amb tantes voltes i es desconcentren... i el Madrid com sempre, sense jugar però fent el seu paper...

Per cert, l’home tranquil (en Pep) ja comença a escalfar-se i potser aviat començarà a dir en veu alta coses que tothom pensa però que ningú vol dir per no “molestar”...No val la pena, Pep. Segueix amb el posat tranquil i argumenta les coses. Així encara es posen més nerviosos, ja que no tenen cap argument...

Un altre cosa: va haver-hi eleccions?. Em sembla que si i em sembla que per alguns van ser Ereccions... i per d’altres... més val no parlar.

En fi, no em vull distreure del tema... Visca el Barça!!!!

Salut, Jaume

dilluns, 15 de novembre de 2010

Benvinguts al Circ!!!

Ja ha començat...El Circ electoral. Tal com presentava “El Periódico” a la seva portada del passat dia d’inici de la campanya, ja ha començat i tots volen fer el seu número estel·lar on el “més difícil encara” sigui el més espectacular i capti l’atenció dels “desencantats”...

Prou, que jo vull parlar del Circ en majúscules, el Circ de veritat... Artistes reals que ,aquest si, fan que la gent quedi amb la boca oberta d’admiració i et treuen un somriure amagat per les preocupacions del dia a dia...

Fa uns dies, vaig anar a veure amb la família el Circ Raluy a Girona. Impressionant!!! Un circ de veritat, un circ sense animals (no en sóc partidari, ja ho sabeu), artistes d’arreu i un tipus de circ proper i amb “Àngel”, amb un format tipus principis del segle XX i unes instal·lacions properes i que fan que et fiquis dins de l’espectacle...bé tant a dins que em van fer sortir a fer el Pallasso!!!.

Certament molt recomanable per totes les edats, ja que els nens queden amb la boca oberta i molt contents i els grans...tornem a ser nens per una estona...

Una bona medicina per prevenir i curar els mals que tenim tant a prop i deixar-los per una estona...

Per cert, com els Pallassos del Raluy ja tenen una edat...el Lluisset déu tenir cap els setanta...poden contractar a alguns polítics que si que fan riure de debò...

En fi, The show must go on...

Salut, Jaume

dijous, 28 d’octubre de 2010

"Bons" i Dolents

Continuo sense entendre res... sincerament, el que puc entendre d’economia i finances es queda en l’estalvi personal i poca inversió...

Aquesta reflex-i-o ve dels famosos Bons emesos per la Generalitat amb un interès fora de lo normal...que no et dona ningú i que jo no entenc com ens ho pot donar un govern que diuen que ho ha de fer per pagar sous...

A veure: 2+2= 4, no? Si no es així que m’ho diguin que això al menys ho tenia clar. .. I ara estic començant a ensenyar a la meva filla el que jo sé...

Doncs bé, sembla que amb el “bons” això surt de lògica... si la Generalitat no te diners per pagar els sous, com vol donar un interès tant alt? Diuen els entesos que ho faran emeten més deute...i a engreixar el pollastre!!! Qui ho acabarà pagant?.

Bé, no em preocupo...tampoc tinc diners que invertir com els nostres polítics.... Ja,Ja,Ja... com diu el del APM: Ho haveu vist? La Mare que els va parir!!!

No surt en Durán, la Sánchez-Camacho, el Puigcercós,etc... dient que tenen de pagar l’hipoteca i que no tenen ni 1000€ per invertir? Com deia en Pujol: Qui s’han cregut que som? Imbècils, tontos,incults,etc...?

Si no els agraden els bons que ens diguin el motiu però que no ens vulguin fer tragar “carros” que no se’ls creu ningú. Això n’és una petita mostra del nivell polític que tenim en aquets país...i encara volen que els votem...Si, a veure si els “botem”...

Ja sabeu qui són els Bons i els dolents? Jo només veig els dolents...

Salut, Jaume

dissabte, 9 d’octubre de 2010

CorreToros

No tenen vergonya... i encara diuen que ens tenen mania!!! Amb aquesta classe política no podem anar enlloc... De veritat, cada cop estic més decepcionat de la “gent” que diu que ens representa i que ens ha de “guiar”...

Un exemple més de la forma d’actuar d’aquesta gent i que en el meu cas, ja omple el got de la paciència, és el tema dels correbous. D’entrada aviso: estic en contra de qualsevol maltractament animal, vegetal i humà i per aquest motiu vaig signar a favor d’abolir les curses de braus i, a la vegada, la meva signatura anava també per evitar qualsevol maltractament, físic o psíquic dels animals... doncs bé, pensava que aquesta idea era la de la gent que em representava i volia fer això de veritat... i ara em trobo que els correbous són la nostra festa “nacional”...

A l’agost, quan es va aprovar l’abolició de les curses de braus, jo em trobava amb uns amics sevillans per la costa brava. Ells no hi estaven gens d’acord, per ells el toreo és un art, el Toro viu molt bé,etc... i em deien que ho fèiem per que era una festa espanyola... Jo els hi argumentava que no era així, que la gent que volíem que no es matessin animals no enteníem de nacionalitats. Aleshores, em van dir: “Ya vereis como los correbous no los tocais!!!” Jo aquí vaig tornar a argumentar el que deia abans, que també s’havien de deixar de fer i que , naturalment, era el proper pas... Que Innocent!!! Sabent amb qui ens juguem els quartos, més val que hagués callat...

Ara no se que dir quan parlo amb ells, ja que em diuen allò tan odiós i que a ningú li agrada sentir: Ya te lo dije...encima os quejais!!! Teneis más dinero que nadie a costa nuestra... i no els hi farem entendre mai i menys amb els polítics actuals!!!

No se, però ara venen eleccions i, sincerament, crec que acabaré votant en blanc, ja que no trobo res del que fiar-me... i té collons!!! Voler votar i no poder fer-ho!!!

Per cert, encara sóc un català emprenyat... encara que no se amb qui m’haig d’emprenyar més....

Salut, Jaume

dimarts, 21 de setembre de 2010

Cançons de la nostra vida

Diuen que tothom té una cançó a la seva vida, que el representa i que li porta records inoblidables.

Jo no se trobar una única cançó que em representi, ja que en tinc moltes que em porten bons records i, algunes, records no tant bons. El que si que os puc dir, es que després de molt de temps, he trobat la cançó que podria “representar” al Pare: “It’s a long way to Tipperary”.

Aquesta cançó, és una marxa militar de les tropes aliades utilitzada a la segona guerra mundial. El Pare ens la cantava sovint, amb el seu propi accent anglès, i sobretot recordo quan li cantava a les meves nebodes,de ben petites, com a cançó de bressol...

Encara em sembla veure la seva cara i entonació amb l’acabament de la cançó: My heart!!!! O al menys això semblava que volia dir...(que no ho diu...)

El Pare, com qualsevol altre persona que viu en primera persona una Guerra, va quedar marcat per la mateixa...Va lluitar al bàndol perdedor, va fer tres anys de servei, va perdre un Germà més jove que ell... en fi, motius suficients per que els teus records es quedin “aturats” en una època certament difícil...per això, potser la seva cançó és aquesta que canten les tropes aliades...i que el transportava a un altre lloc.

En fi, quan la he trobat per internet, la quantitat de records i moments viscuts ha estat tant gran, que ha fet que recordi, encara més, la figura del Pare que amb la seva imatge i forma de ser, ha fet que tingui respecte per tothom i que, quan penso amb ell, em torni una mica més just i tolerant.

My Heart!!!

Salut, Jaume