Ja ha passat...gairebé per a tothom...encara que segur que encara hi ha gent patint...
Tal com he començat, es pot pensar que parlo d’una guerra,catàstrofe,etc... doncs si, parlo de les incidències (per dir-ho de forma suau) que hem patit amb la nevada del 9 de març.
Avui fa gairebé 10 dies de la fatídica nevada, i encara trobo gent que en parla i explica com la va viure... la gent amb la que parlo són residents a Barcelona i rodalies i les seves “incidències” no van més enllà del dia de la nevada... 6 hores per arribar a casa, caravanes,etc...
Jo no. Quan jo parlo, explico el meu cas que, encara no va ser tant greu com d’altres que conec...”només” vaig estar tres dies sense llum i d’aquests un d’ells també sense aigua i telèfon...
A les comarques del Gironès hem estat patint la incompetència i la deixadesa dels FecsaEndesos i del Govern del País... no se que em fa més mal... Si uns Prepotens propietaris del teu benestar que per culpa de no invertir i fer “usura” et poden deixar sense capacitat de fer res...ja que l’estat del benestar i de la modernitat demana que tot vagi “connectat”...o d’uns Dirigents incapaços de reaccionar,actuar i dirigir una “estat d’excepció”.
Ara el que cal es que reaccionin tots de veritat, que reparin les línees i les reforcin i ,sobretot, neteja dels boscos per que tinguem un estiu “tranquil”.
En situacions com aquestes es quan t’adones que has de valorar el que tens i que val la pena cuidar-se un mateix...ja que si esperes que algú et tregui les castanyes del foc...o de la neu ho tens clar...
Això si, ara estem preparats per una propera cagada, vull dir nevada...tinc butà,espelmes,piles,cadenes,pala, etc...el sol fet de tenir tot això ja em deixa més tranquil, ja que com que si torna a passar, ningú m’ajudarà com a mínim jo estaré preparat...
Certament, a una setmana vista d’estar sense llum,sense que ningú informi ni doni cap explicació i patint per quan pot durar, l’emprenyament s’ha reduït a aquestes quatre ratlles...
En fi, espero que no es torni a repetir i que els hi pugui explicar als meus nets...com m’explicaven els meus pares la nevada del 62...
Salut, Jaume
