Tornem a treballar després del merescut descans i ...res no canvia. Enseguida agafes el ritme i sembla que els dies d’esbarjo queden lluny,molt lluny...
Una de les coses que et fa tornar a la realitat amb rapidesa son els nostres amics de RENFE (sembla que hi tingui una obsessió, però és que s’ho mereixen...). Com usuari habitual, pateixo les seves mancances i sembla que el tema no s’arreglarà mai.
També torna el meu amic Murphy que sembla que amb la RENFE ha trobat un dels seus millors aliats. Avui, que tinc pressa per arribar a l’hora a l’oficina, ja que hi ha una reunió important....retard de “un mínim de 10 minuts” per “causas ajenas a RENFE”,.Que catxondos..."Bona excusa té el malalt que quan pixa diu que sua"...
Bé, per ser positius, com a mínim ens han avisat... quan ja portàvem 15 minuts de retard!!!
Espero que siguin comprensius amb la meva creu ferroviària i el meu retard no tingui conseqüències...ja que si les té, ja puc anar reclamant al “Maestro Armero”...
Salut, Jaume
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada